La cultura de la pau surgeix de la necessitat d'establir la cohesió social i la pau entre els pobles, després dels greus enfrontaments que han ocupat bona part del segle XX. Sembla una tasca impossible donats els conflictes que ens envolten, però l'aprenentatge de valors i actituds que rebutgin la violència i de la negociació com a forma de gestió de la mateixa poden contribuir a fer-nos una mica més conscients i partipatius en la defensa d'aquests valors. No deixa de ser paradoxal que tres premis nobels de la pau hagin patit tortures i empressonaments, em referixo a Aung San Sun Ky, premi nobel el 1991 i retinguda durant 15 anys pel règim militar birmà fins el dia 13 d'aquest mes; Nelson Mandela, premi nobel el 1993 i empressonat durant 27 anys a Sudafrica; i l'actual premi nobel, Liu Xiaobo empressonat el 2008 i comdemnat a 11 anys pel règim xinès. Però aquí no acaba tot, fa uns dies que sabem de la repressió a la població del Sahara occidental on un mur de 2720 Km. els separa dels marroquís i els avisa permanentment que estan sota la dictadura alauita, ja fa fa trenta anys. Des del 1991 estan pendents d'un referendum refrentat per Nacions Unides per exercir el seu dret a l'autodeterminació, però el govern marroquí no el convoca. En una situació similar es troba el poble palestí, ja que el govern d'Israel vulnera sistemàticament les resolucions de l'ONU sobre el territori. Podria continuar amb més casos de vulneració dels drets mínims que tenen els pobles i les persones que hi habiten.
La pau positiva no és l'absència de guerra, sinó un procés constructiu que formula la no violència i la justícia global; en aquest procés hi estem implicats tots, en tant que el podem aplicar a tots els nivells de les relacions humanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada